Les meves impressions com a director científic de l’IdISBa

El desembre de 2013 vaig passar d’ocupar un lloc assistencial (vaig ser responsable de la Unitat Coronària des de l’any 1976 i de la Unitat de post operats de Cirurgia Cardíaca des de l’any 2002) a un lloc de director científic que implicava un gran repte: contribuir a l’organització de l’Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears. Em vaig trobar amb una estructura de recerca fràgil i amb una rèmora de temps passats important (Fundació Caubet-Cimera). Finalment, el 23 de desembre de 2013 es va signar la creació del que ara és l’IdISBa.

He de confessar que durant aquests anys he après molt. El coneixement que es genera en l’àmbit de les ciències de la salut i la medicina fa que cada dia aprenguis alguna cosa nova. Davant d’aquesta circumstància hi ha dues reaccions: deprimir-se i abandonar o dedicar moltes hores amb il·lusió sacrificant vida social i familiar. Però això es suporta bé quan estàs envoltat de gent que treballa molt.

Quan vaig acceptar el càrrec tenia dos reptes importants: contribuir a la creació de la Facultat de Medicina i aconseguir l’acreditació de l’Institut per part de l’ISCIII. El primer ja s’ha aconseguit malgrat l’oposició, incomprensible, per part d’alguns professionals, entitats i formacions polítiques. El segon objectiu també s’aconseguirà.

El meu dia a dia a l’IdISBa consisteix a aconseguir que no es descontroli i funcioni un Institut amb 53 grups de recerca, més de 650 investigadors i activitats contínues de formació, jornades, seminaris, comitès, revisió de documents per l´acreditació… Per algú que ve del món assistencial, el llistó del tipus de treball que et trobes és alt i estressant, encara que assumible. A més, puc aportar els meus coneixements de medicina adquirits durant quaranta anys i les meves relacions personals. Es tracta d’aconseguir que cap objectiu sigui impossible.

Una de les coses que més m’ha afectat és la quantitat de gent amb dues llicenciatures i màsters que no aconsegueixen un lloc de treball, i si ho aconsegueixen està mal remunerat. Aquest fet queda bastant compensat amb la satisfacció de concedir places a investigadors en convocatòries pròpies.

També, van succeint coses esperançadores: augment del suport i la implicació total de la Conselleria de Salut a la investigació a través de la Direcció General d’Acreditació Docència i Recerca en Salut, la possibilitat de crear places d’investigador amb fons propis de l’Institut, la possibilitat d’accedir al programa de contractació de talent juvenil, destinar fons provinents de l’Ecotaxa per a investigació, observar la il·lusió amb què treballen els investigadors sempre disposats a tot, la qualitat del treball de la gerència i administració de l’IdISBa i la legalitat estricta de totes les decisions que es prenen.

Crec que ara els investigadors tenen més temps de pensar, més possibilitat d’un sou digne i l’accés a una carrera investigadora. Tot això contribuirà a una investigació d’excel·lència perquè, com deia Santiago Ramón i Cajal, “no hi ha temes esgotats, només homes esgotats en els temes”.

Miquel Fiol Sala,

Director Científic de l’IdISBa

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un sitio web o blog en WordPress.com

Subir ↑

Crea tu sitio web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto: