Entrevista al Dr. Antonio Oliver, cap del grup Resistència antibiòtica i patogènia de les infecciones bacterianes

Aquesta setmana entrevistem al Dr. Antonio Oliver Palomo, cap del grup de recerca de Resistència antibiòtica i patogènia de les infecciones bacterianes de l’IdISBa. El grup que encapçala el Dr. Oliver va ser constituït a l’any 2002 i es va formar per investigadors de l’Hospital Universitari Son Espases (Servei de Microbiologia, Servei de Cures Intensives i Unitat d’Investigació) i de la Universitat de les Illes Balears. Acreditat com a Grup de Recerca Competitiu per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i forma part de la Xarxa Espanyola d’Investigació en patologia infecciosa de l’Institut de Salut Carlos III.

 

Quines són les principals línies d’investigació del grup que lidera?

Entre les línies de recerca del Grup cal destacar l’estudi dels mecanismes de resistència als antibiòtics. Aquesta línia està dedicada a comprendre els mecanismes que utilitzen els bacteris per sobreviure en presència dels antibiòtics. El conèixer aquests mecanismes ens ajuda a desenvolupar noves estratègies per al tractament de les infeccions per bacteris resistents, incloent el desenvolupament de noves molècules que inutilitzen els mecanismes de resistència dels bacteris (per exemple les β-lactamases, que són enzims que destrueixen els antibiòtics β-lactàmics).

També estem interessats en conèixer els factors que determinen la virulència (agressivitat) dels bacteris i com interaccionen amb els nostres propis mecanismes immunològics per defensar-nos de les infeccions. Aquests estudis tenen com a objectiu últim el desenvolupament de molècules “antivirulència” que si bé no siguin capaços de matar al bacteri, si impedeixin que aquestes siguin capaços de produir infeccions.

Finalment, una altra línia d’investigació del Grup inclou l’estudi de les infeccions bacterianes cròniques, que ocorren per exemple en persones amb patologies com la fibrosi quística. Aquestes infeccions es caracteritzen perquè els bacteris es troben formant biopel·lícules (biofilms), que són molt difícils d’eradicar amb els antibiòtics; el nostre Grup ha desenvolupat models in vitro de biopel·lícules per avaluar noves estratègies per combatre les infeccions bacterianes cròniques.

La resistència als antibiòtics és un fenomen natural, ara bé, podríem dir que la sobremedicació incrementa aquest procés de resistència?

Efectivament, el desenvolupament de resistència als antibiòtics és un fenomen de selecció natural. La resistència passa, com en totes les mutacions, de manera espontània, però perquè els bacteris resistents desplacin als sensibles és necessària la presència de l’agent selector, els antibiòtics. D’aquesta manera, hi ha una relació directa entre el consum d’antibiòtics i la resistència. Per exemple, els països que consumeixen més antibiòtics (entre els quals es troba Espanya) són els que tenen més resistència.

L’automedicació que adopten moltes persones afecta de manera directa a la resistència antibiòtica. Que faria per conscienciar a la població respecte aquesta praxi, ja que en comptes de millorar la seva salut la pot arribar a comprometre en un futur…

Sens dubte, una de les principals fonts del consum excessiu d’antibiòtics és l’automedicació. És important la conscienciació de la població en aquest sentit, prendre un antibiòtic quan no és necessari pot fer que els bacteris amb els que tots convivim de forma habitual es facin resistents, i que quan realment necessitem un antibiòtic per tractar-nos una infecció greu aquest ja no sigui eficaç. Un dels principals exemples en què moltes persones prenen antibiòtics de forma innecessària són les infeccions víriques com la grip, ja que els antibiòtics no són actius enfront dels virus.

Creu que s’informa suficientment sobre l’impacte negatiu de la resistència als antibiòtics?

En els últims anys s’han fet algunes campanyes publicitàries, en el context del Pla Nacional per a Reduir la Resistència als Antibiòtics, per a tractar de conscienciar la població i als professionals sanitaris del perill de la utilització excessiva i inadequada dels antibiòtics. No obstant això, cal potenciar aquestes campanyes tant a nivell nacional com a nivell local. Per a això és molt necessari fomentar la formació i col·laboració del personal sanitari en aquesta tasca.

Fins a quin punt pot afectar a la salut pública la citada resistència?

La resistència als antibiòtics és sens dubte un problema de salut pública de màxima magnitud. Segons un estudi recent de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC) en el qual hem participat, s’estima que el 2018 moriran més de 35.000 persones a Espanya a causa d’infeccions per bacteris resistents. A més és un problema creixent, ja que si no se li posa fre les previsions contemplen que per a l’any 2050 puguin morir 10.000.000 de persones a tot el món per aquesta causa (més que de càncer). A més de per les xifres de mortalitat, l’enorme impacte sobre la salut pública ve també determinat perquè es tracta d’un problema transmissible; per exemple el mal ús d’un antibiòtic pot generar la resistència en un individu i produir una infecció resistent a un tercer. A més, l’ús dels antibiòtics i la resistència s’ha de considerar un problema de salut global que no entén de fronteres i que ve determinat per la interrelació entre l’ús d’antibiòtics i la resistència en àmbits tan diferents com els hospitals, la comunitat, la indústria de l’alimentació i el medi ambient.

Quines mesures diria que s’han de prendre perquè els antibiòtics no perdin la seva eficàcia?

Aquest és precisament l’objectiu últim del Pla Nacional per a Reduir la Resistència als Antibiòtics, que actualment s’està desenvolupant també a les Balears, i en el qual participen múltiples professionals de la nostra comunitat, incloent-hi, entre d’altres, microbiòlegs, farmacèutics, infectòlegs i epidemiòlegs. Com hem comentat, el primer pas és millorar la utilització dels antibiòtics disponibles tant en els hospitals com en atenció primària. Això implica utilitzar els antibiòtics d’acord a les guies clíniques locals específiques, és a dir utilitzar l’antibiòtic que toca i només quan toca. Un altre aspecte fonamental per mantenir l’eficàcia dels antibiòtics és evitar la transmissió de bacteris resistents, millorant i accelerant les tècniques de diagnòstic microbiològic i la detecció de mecanismes de resistència, la creació de sistemes d’alerta que permetin fer un seguiment dels pacients infectats/colonitzats per bacteris resistents o simplement augmentat el compliment de les mesures higièniques en l’atenció sanitària, entre les quals destaca el rentat de mans. Finalment, cal fomentar i augmentar la inversió en la recerca relacionada amb la resistència als antibiòtics i el desenvolupament de noves alternatives terapèutiques que permetin reemplaçar els antibiòtics que anem perdent com a conseqüència de la resistència.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un sitio web o blog en WordPress.com

Subir ↑

Crea tu sitio web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto: