El Decret de Carrera Investigadora: una eina per facilitar la captació i retenció del talent investigador

Na Rosa te 35 anys i fa més 10 anys que investiga el càncer. En aquest temps, ha viscut a tres ciutats diferents en dos països, enllaçant contractes temporals. Els seus resultats s’han publicat a les revistes científiques més importants i estan servint de base per desenvolupar noves estratègies per combatre la malaltia. Ara sap que la propera passa professional hauria de ser aconseguir un contracte Ramón y Cajal, però es demana què passarà en acabar, amb quasi 40 anys. La incertesa li dificulta planificar tenir fills o comprar una casa, i comença a demanar-se si val la pena seguir en ciència.

No li ajuda a confiar en el seu futur laboral parlar amb la seva amiga Maria, que va tornar a investigar a Espanya amb un dels prestigiosos contractes del programa de reincorporació d’investigadors Miguel Servet, amb el compromís de que si superava les avaluacions corresponents, en cinc anys li farien un contracte indefinit. Ara, a un mes d’acabar el contracte i malgrat haver complert amb la seva part amb escreix, encara no sap si al dia següent es trobarà a l’atur i haurà de tornar a fer les maletes per partir a l’estranger, on sap que la rebran amb els braços oberts.

En Xisco encara hi viu a l’estranger, i dirigeix un grup de recerca en malaltia d’Alzheimer a una prestigiosa universitat. Les seves condicions laborals són molt bones i gaudeix d’accés a les millors infraestructures de recerca i oportunitats de finançament. La seva universitat també està molt satisfeta amb la seva feina, ja que li està suposant una important captació de finançament i prestigi. En Xisco pensa sovint que li agradaria poder tornar a Mallorca, on va estudiar: els seus pares ja són grans i li agradaria poder estar prop d’ells per cuidar-se’n i que poguessin veure més sovint a les seves netes. Però l’alternativa és renunciar a unes condicions laborals dignes i acceptar un lloc de feina possiblement precari i amb poques perspectives de promoció.

Na Rosa, na Maria i en Xisco són noms ficticis, però les seves situacions són reals i freqüents al món investigador, alguns exemples de les dificultats amb què es troba qui decideix dedicar-se al nostre entorn a una professió amb uns nivells d’exigència altíssim. El sistema investigador a l’estat espanyol en general, i en concret a Balears, es nodreix dels nostres joves més brillants, que sovint renuncien a sortides professionals més lucratives i segures, i que després d’uns anys es veuen abocats a l’exili professional (el fenomen conegut com “fugida de cervells”) o a acceptar una vida professional precària amb un alt grau de renúncia personal. No es gens inhabitual que aquestes condicions laborals acabin donant lloc a l’abandó de la professió més endavant, davant la impossibilitat d’aconseguir una certa estabilitat laboral. A més, a les pobres condicions laborals s’hi afegeix una falta de regulació específica que provoca deficiències importants en la forma de contractació, els sistemes de selecció, els incentius o el seguiment de la tasca investigadora. Així les coses, les Illes Balears es troben en les darreres posicions de l’estat espanyol en el nombre d’investigadors en relació amb el total de la població ocupada (2,5 investigadors per cada 1000 habitants, enfront de la mitjana estatal de 5,55 investigadors per cada 1000 habitants.

La Llei de la Ciència, aprovada l’any 2011, ja expressava la necessitat d’establir a Espanya una carrera científica previsible, basada en mèrits i socialment reconeguda.  Per tal de possibilitar aquesta carrera, la mateixa Llei va crear tres noves figures de personal laboral dirigides a investigadors: el contracte predoctoral, el contracte d’accés al sistema de ciència i tecnologia, i el contracte d’investigador distingit. La creació d’aquestes figures tenia l’objectiu de dotar de més flexibilitat el marc laboral i considerar les peculiaritats dels recursos humans dedicats a l’activitat científica i investigadora però, malauradament, aquesta primera passa no va veure un desplegament normatiu subsegüent.

És per això que des del Govern de les Illes Balears varem decidir treballar una normativa que definís aspectes essencials relatius al règim del personal investigador que desenvolupa la seva activitat a l’IdISBa (que és l’únic institut de recerca que depèn completament del govern autonòmic). Així, el projecte de decret pel qual s’aprova l’Estatut del personal investigador laboral al servei dels instituts d’investigació sanitària de les Illes Balears (o decret de Carrera Investigadora), actualment en tramitació, te l’objecte d’establir el règim jurídic i de contractació del personal investigador de l’IdISBa i l’estructura de la seva carrera professional, així com el procés de selecció i avaluació, i els seus drets i obligacions, establint així un marc que faciliti la captació i la retenció de talent.

Entre altres aspectes, cal destacar que el projecte estableix una carrera investigadora estructurada en cinc etapes amb un nivell d’especialització i responsabilitat creixent: personal investigador en formació; investigador postdoctoral; investigador associat; investigador titular; i professor d’investigació; i regula el procediment d’estabilització dels investigadors associats, eliminant així la incertesa laboral causada per raons alienes als resultats professionals del propi  investigador. També es proposa la creació d’un complement econòmic per rendiment investigador, vinculat als resultats de l’avaluació de l’activitat investigadora, i s’estableixen mesures per afavorir la conciliació i la igualtat de gènere a l’àmbit de l’Institut.

Tenim la convicció de que la definició d’una carrera investigadora coherent i atractiva, articulada en etapes successives amb increment de responsabilitat i remuneració entre elles, que condueixi a l’estabilitat laboral, eviti la precarietat de les condicions laborals dels investigadors i les investigadores i la inseguretat jurídica i que promogui la igualtat d’oportunitats, ha d’impulsar l’establiment d’un sistema investigador en salut competitiu i d’excel·lència a les Illes Balears, que contribueixi a la millora de l’atenció sanitària de la població i el seu estat de salut, i a la creació de riquesa compartida.

Marga Frontera

Directora General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un sitio web o blog en WordPress.com

Subir ↑

Crea tu sitio web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto: