Entrevista a Joan Llobera, Cap de la Unitat d’Investigació d’Atenció Primària de Mallorca

Entrevistem a Joan Llobera, responsable del grup d’Investigació en Activitats Preventives i Promoció i en Càncer Illes Balears (GRAPP-caIB) i membre del Comitè Científic Intern (CCI) de l’IdISBa.

 

Quines són les principals línies d’investigació del grup que encapçala?

Som un grup de recerca en activitats preventives i de promoció. Som un grup ample que per una part ens centram en tots els aspectes de promoció de salut i prevenció de diferents problemes de salut més prevalents (cardiovasculars, càncer, endocrinometabòlics, de salut mental) investigant sobre condicionants de salut, estils de vida, factors de risc cardiovasculars, per tal de valorar el grau d’efectivitat i factibilitat de les intervencions que podem dur a terme des d’Atenció Primària.

Per altra banda, també fem recerca en prevenció secundària com ara sobre cribratges, o l’atenció que prestam a Atenció Primària. Especialment, en la dels pacients amb càncer, tant actius, com avançats, com els supervivents. Però també treballam en prevenció quaternària, des de la seguretat dels pacients fins a la deprescripció de medicaments per evitar iatrogènia. La recerca en serveis de salut també ens interessa, sobretot en aspectes de cronicitat, pluripatologia i cures d’infermeria.

Com a membre del Comitè Científic Intern de l’IdISBa quines són les àrees que generen un major debat?

Un aspecte és el debat científic, que hi és, però s’hauria de potenciar més, ja que sovint tendim a centrar-nos en el que fem.  També debatem sobre el funcionament o les prioritats de l’Institut. En aquest sentit s’ha de dir que tot i que conformam l’Institut des de clínics d’hospitals, de primària, de salut pública o de la universitat, el comitè té en compte totes les sensibilitats i es prima la cooperació. El debat és constructiu i se centra sovint en quina és la millor manera de crear sinergies entre grups d’investigació.

Un altre debat és com aconseguir que el que s’investiga i es demostra eficaç, acabi sent transferit, incorporat a la pràctica, inclòs en les guies clíniques, generant innovacions susceptibles de ser patentades o de crear noves empreses. Aquest és un gran repte social que tenim i que haurem d’anar avançant, i no és senzill aconseguir-ho. Entre tots hem d’ajudar a diversificar la nostra economia i des del món de la salut i la recerca tenim molt per fer.

Quin pes té la recerca d’Atenció Primària en el marc de l’IdISBa?.

A molts d’Instituts la presència d’Atenció Primària sols és testimonial. Arreu d’Espanya, l’Atenció Primària té un sostre investigador del 3%. No és el cas de l’IdISBa. Hem jugat un paper important en la creació i en la seva acreditació. Tenim dos membres al comitè executiu i som dos al Comitè Científic Intern. Coordinam una de les àrees de l’IdISBa. Hi ha tres grups liderats des d’Atenció Primària, però hi ha investigadors d’Atenció Primària a molts d’altres grups. Som al voltant del 8% d’investigadors de l’IdISBa, aconseguim més del 10% dels projectes competitius, som capaços de captar fons, tenim investigadors, com és ara un jove investigador Miguel Servet, que colidera el nostre grup, o tècnics aconseguits en convocatòries competitives de recursos humans; formam part de RETICS i CIBERS de l’Institut de Salut Carlos III. El nostre grup és un dels grups que any rere any aconsegueix un major impacte de les publicacions, ja que comptam amb una part dels membres molt competitius, que publiquen a les millors revistes generalistes de medicina, o de cardiologia, oncologia o salut pública.

De quina forma s’involucren els Centres de Salut en la recerca d’Atenció Primària?

A Mallorca hi ha 45 centres de salut, a gairebé 40 participen en investigació i uns 250 professionals fan activitat investigadora: metges de família, pediatres, infermeres, comares, psicòlegs, fisioterapeutes i farmacèutics, a més dels residents i tutors. Això no és senzill quan es treballa de manera dispersa en centres de salut i unitats bàsiques.

La Gerència d’Atenció Primària de Mallorca cada any compleix els objectius de recerca que marca el Servei de Salut. I els equips d’Atenció Primària dels centres de salut també tenen uns objectius marcats a aconseguir, que es tenen en compte en els incentius, a més de la carrera professional.

Vostè va participar en la redacció del Pla Estratègic d’Investigació en Salut de les Illes Balears 2010-2013. Quines eren les principals línies estratègiques? Ja tenia en ment la possibilitat de tenir un institut d’investigació acreditat?.

El Pla el férem quan jo era el responsable de la recerca sanitària, pot semblar profètic, però bastava veure com anaven aconseguint avançar les comunitats autònomes punteres i seguir-ho, tot tenint en compte la nostra realitat. S’han seguit les línies marcades i, tot i la crisi econòmica, molts dels objectius s’han complert, alguns amb demora, com va ser la facultat de medicina, altres en el temps previst, com és l’acreditació de l’IdISBa. No és cap miracle. L’èxit és que va fer-se amb la col·laboració de molts professionals. És molta feina feta, per molts, amb objectius clars i compartits.

La darrera legislatura ha estat molt productiva. El lideratge ha estat excel·lent, a la direcció de l’IdISBa, a les gerències d’hospitals i de primària, a la Universitat, i sobretot a la direcció general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut i a la Conselleria de Salut. El suport de la Conselleria i del Govern també han estat essencials.

 Quines creu que han de ser les següents passes que ha de donar l’Institut?

Per consolidar-se s’ha de seguir fent feina dia a dia però amb objectius clars i sense complexos: cooperant investigadors de la Universitat i dels serveis sanitaris, que sovint ens desconeixíem i ens havíem donat l’esquena. Hem d’acostar la recerca als ciutadans i implicar els pacients, inclús en el disseny en aquesta. Hem de reforçar la presència d’investigadors de les Illes a Xarxes, Cibers, plataformes nacionals com la d’assajos clínics, però sobretot hem d’aconseguir internacionalitzar-nos més, fet que necessita el suport de l’Institut i del Servei de Salut. Els professionals sanitaris investigadors han de poder fer estades de recerca a fora, i tenir temps alliberat per recerca.

El passat mes de febrer el Consell de Govern va aprovar concedir-li el Premi Ramon Llull en reconeixement a una vida dedicada a la promoció de la salut, en especial per l’impuls a la investigació sanitària a les Illes Balears. Que va significar per vostè rebre aquest premi?

Primer sents incredulitat, després quan tothom et felicita sents una satisfacció molt gran. Mires enrere i penses que tal volta sí que he ajudat a fer camí. Estic orgullós d’haver contribuït al fet que no ens sentim acomplexats, que puguem presumir, amb pudor illenc que mai s’ha de perdre, que també som bons professionals, bons investigadors i que tenim una Universitat, uns hospitals, una Atenció Primària, l’IdISBa, que suporten perfectament qualsevol comparació. Jugam a primera divisió, així que poca broma.

Com preveu el futur a mig termini de la recerca sanitària a les Illes Balears?

Seguint amb el símil futbolístic, no és gens fàcil pujar a primera, però és fàcil baixar a segona. La dinàmica encetada és molt bona, però tothom corre i n’hi ha que fan molta via. Impressionen els avenços que es produeixen, però la majoria no són grans troballes individuals sinó que és feina de molts i molts llocs diferents. Ara prima més treballar en xarxa, col·laborar a distància és el normal; la insularitat era una barrera si produeixes productes però no té per què ser-ho en la societat del coneixement en la que ens trobam. Hem d’aconseguir que les empreses de les Illes, especialment les grans, pensin que val la pena invertir en recerca i innovació en el sector salut.

A més, haver arribat tard fa que tenguem alguns avantatges a explotar: tenir la facultat de medicina i hospital al mateix edifici; atenció primària, els hospitals, la universitat, compartim realment els objectius del nostre Institut. Això que aquí és una realitat, a altres llocs sols està sobre el paper. Hem de vetllar perquè es consolidi el clima de cooperació aconseguit entre bàsics i clínics.

Veig el futur amb optimisme, però sols si no defallim, si som capaços de captar talent, i sobretot d’invertir en els joves, potenciant la seva capacitat de recerca.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un sitio web o blog en WordPress.com

Subir ↑

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto: