Entrevista a la Dra. Ariadna Curto Tirado: «L’exposoma és una àrea d’investigació en creixement a tot Europa i des de l’IdISBa es poden dur a terme estudis molt interessants dins aquest camp d’estudi»

Avui volem conèixer a la Dra. Ariadna Curto Tirado, que fa poques setmanes que ha entrat a formar part de l’IdISBa. Ella és epidemiòloga especialitzada en salut ambiental i planetària, amb àmplia experiència en l’avaluació de la contaminació atmosfèrica i els seus efectes en la salut cardiometabòlica en països de renda baixa i mitjana. Aquest mes de gener s’ha incorporat al grup d’Epidemiologia Nutricional i Fisiopatologia Cardiovascular (NUTRECOR) de l’IdISBa, amb la responsable de grup la Dra. Dora Romaguera.

• Tot just fa unes setmanes que a través de l’Acció Estratègica en Salut, de l’Institut de Salut Carlos III, es va resoldre concedir-te un contracte postdoctoral Sara Borell. Haver aconseguit aquesta beca és un gran mèrit i obre noves portes a la teva carrera investigadora. Quin projecte has vingut a desenvolupar a l’IdISBa?

Una de les coses que em va portar a aplicar per formar part de l’equip investigador de l’IdISBa fou el gran nombre de projectes que, a nivell clínic, aporten un volum de dades molt valuoses. Concretament, un dels projectes del grup NUTRECOR de la Dra. Dora Romaguera, el PREDIMED-Plus, que reuneix dades d’unes 6.500 persones de més de 55 anys amb sobrepès i obesitat en diferents ciutats espanyoles, incloent-hi Palma. Vaig veure que era una base de dades amb molts indicadors a nivell cardiometabòlic recollits rigorosament i de manera repetida en el temps que podia enllaçar perfectament amb el que jo havia fet anteriorment.

La meva experiència investigadora es desenvolupa sobretot en països de rendes baixes i mitjanes com l’Índia o Moçambic, i els resultats justament també eren amb salut cardiometabòlica, sobretot marcadors relacionats amb la hipertensió i la diabetis. Llavors, em semblava perfecte tenir la possibilitat de treballar amb una base de dades com aquesta, que ningú l’ha aplicada a nivell ambiental.

Al disposar de l’adreça dels participants, podem quantificar l’exposició residencial a la contaminació atmosfèrica de manera retrospectiva. Així, la idea de partida és investigar si les persones amb sobrepès i obesitat més exposades a la contaminació atmosfèrica a llarg termini tenen pitjors indicadors cardiometabòlics i major risc cardiovascular. L’evidència científica a avui en dia diu que la contaminació ambiental fa augmentar el risc d’obesitat, sobretot en població infantil. Una de les coses que em semblen més interessants del projecte és que podrem veure si una major exposició a la contaminació atmosfèrica fa que les persones que ja tenen sobrepès o obesitat evolucionen cap a un perfil metabòlic més insà, el que podria tenir implicacions de salut pública molt rellevants a causa de l’augment de l’obesitat.

• Per conèixer una mica la teva trajectòria com a investigadora, la teva primera estada postdoctoral va ser a Austràlia, al Mary MacKillop Institute for Health Research. En quin projecte vas treballar allà?

Doncs a Austràlia vaig estar a un projecte finançat per l’Agència de Protecció Mediambiental de l’estat de Victòria, i vaig ser l’encarregada de dissenyar i coordinar la primera campanya de monitoratge de contaminació atmosfèrica a la ciutat de Melbourne. Concretament, vam mesurar les partícules ultrafines i el carboni negre, indicadors de la qualitat de l’aire en zones urbanes. Melbourne és deu vegades més gran que Barcelona, així que la campanya que es va organitzar fou logísticament complexa. Decidirem agafar diferents punts estratègics dins la ciutat que fossin representatius de la seva diversitat (proximitat al trànsit i a espais verds, densitat de població, etc.) i vam fer un monitoratge mòbil on visitàvem aquests punts en diferents estacions de l’any, aconseguint així una base de dades molt extensa a nivell espacial i temporal, el que va donar com a resultat el primer mapa de contaminació de Melbourne.

• Què t’emportes d’aquesta experiència de viure i investigar tan lluny de casa?

Una de les primeres coses que em vaig adonar és que quan investiguem a nivell nacional pensem erròniament que, en comparació amb països com els EUA o Austràlia, la nostra recerca no és pionera. Realment quan vaig aterrar allà vaig observar que no estem tan allunyats de la investigació que es fa allà. Segurament aquesta perspectiva va molt lligada al camp d’investigació que es consideri.

En el cas de l’epidemiologia ambiental, que és el meu àmbit de recerca, una de les coses on allà a Austràlia sí que estan més avançats és en l’estudi dels incendis forestals i els seus efectes en la salut, que en pateixen molts de forma recurrent i que, de fet, vaig patir jo mateixa mentre vivia allà.

Una altra cosa que em va enriquir molt, ja no a nivell professional sinó més al personal, és que Melbourne és una ciutat molt multicultural i oberta. Per exemple, com a curiositat, és una ciutat que té molta influència asiàtica. Vivint allà vaig descobrir que el segon nucli més gran de població xinesa fora de la Xina està allà, a Melbourne.

• Posteriorment vas desplaçar-te a Barcelona. Què va motivar el canvi?

El que em va motivar a tornar a casa meva prop de la família, a Barcelona, va ser una sèrie de circumstàncies, algunes personals, com que em vaig quedar embarassada, i d’altres més generals, com que just va arribar la COVID i el meu contracte s’acabava.

• Arribes a Barcelona i ràpidament t’incorpores a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Quin projecte hi vas desenvolupar a l’ISGlobal?

ISGlobal va obrir diferents ofertes postdoctorals, amb el context del programa d’excel·lència Severo Ochoa. Després d’un procés de selecció bastant competitiu, em vaig incorporar a l’Institut dins una iniciativa per impulsar el primer Centre de Salut Ambiental a Moçambic, concretament a un districte del sud-est que es diu Manhiça.

ISGlobal col·labora des de fa anys amb el Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM), una institució de referència en recerca biomèdica al país. El CISM té un sistema de vigilància rutinària de dades a nivell hospitalari que recullen des dels anys 90, fet poc habitual en països de contextos socioeconòmics desavantatjats. Entre altres coses, durant el meu postdoc vàrem instal·lar aparells de monitoratge atmosfèric i meteorològic que ens va permetre crear les primeres bases de dades amb alta resolució temporal del país (i de gran part de la regió) per fer estudis de salut ambiental, sobretot en població infantil. Aquest context va facilitar que pogués fer un dels primers papers sobre l’efecte del fum dels incendis i, en concret, de la crema de la canya de sucre, en menors de 15 anys en les hospitalitzacions per totes les causes i per causes respiratòries.

• És molt diferent el treball en l’àmbit d’investigació a un país com Austràlia, que el que es desenvolupa al nostre país?

Una diferència significativa entre la carrera investigadora a Austràlia i a Espanya són les condicions laborals. Allà un investigador té un salari per sobre de la mitjana de la població general, cosa que aquí no acostuma a passar. La inestabilitat, que a mi és una de les coses que més em preocupa, i que a Espanya és acusada, allà potser s’ofereixen més places, el que facilita o bé quedar-se o bé moure’s de grup. A més, les universitats australianes tenen més grups de recerca i col·laboren més sovint amb agències estatals o empreses privades. Però com abans ja hem comentat, jo crec que les diferències depenen moltíssim de la disciplina que parlem.

• Quins són els projectes d’investigació que t’agradaria impulsar en un futur?

Un d’ells és l’exposoma, ja que implica un canvi de perspectiva en la investigació de com els riscos ambientals afecten la salut humana. L’exposoma té en compte tots els factors a què estam exposats des que naixem (inclòs abans) i fins que morim. Analitza des de la dieta, a l’estil de vida, l’entorn on vivim i treballem, factors biològics interns, etc.

L’exposoma, actualment, és una àrea d’investigació nova que va creixent a tot Europa i que jo crec que aquí a l’IdISBa hi ha molt bones bases de dades com per poder fer estudis interessants dins aquest camp d’estudi. Sense anar més lluny, la meva idea dins l’estudi PREDIMED-Plus és poder afegir altres factors ambientals més enllà de la contaminació atmosfèrica com l’enrenou, l’entorn construït i els espais verds.

També m’atreu molt la salut planetària. En el context de la crisi climàtica que vivim, hi ha tota una sèrie d’exposicions que s’intensificaran en els pròxims anys i és urgent i interessant estudiar els seus efectes. No hem d’oblidar que les Illes Balears estan dins la regió del Mediterrani, una de les zones del planeta més afectades per la crisi climàtica, ja que s’escalfa més ràpid que la mitjana mundial.

• Què suposa per a tu treballar a l’IdISBa?

Jo estic molt contenta d’estar aquí i he de ser sincera, que encara estic descobrint tot el potent que és l’IdISBa. Fins ara he pogut percebre que és un institut d’investigació referent a nivell estatal, que té investigacions punteres a nivell clínic, mèdic i epidemiològic, i això m’obre les portes a poder fer estudis epidemiològics a nivell ambiental potents. Al final, en els estudis epidemiològics ambientals, tu pots tenir molt ben mesurada una exposició, però, si no tens molt ben mesurat l’efecte en salut, no funciona.